Gramàtica neerlandesa
La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.
Noms i articles
[modifica]Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l'article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dona també en altres llengües germàniques com ara el danès i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials.
Articles indefinits:
| Nombre | Comú | Neutre |
| Singular | een | een |
| Plural | - | - |
Articles definits:
| Nombre | Comú | Neutre |
| Singular | de | het |
| Plural | de | de |
Pronoms
[modifica]Els pronoms personals mantenen les declinacions que es perderen en els noms i adjectius.
| Pronoms personals i possessius | ||||
|---|---|---|---|---|
| Persona | Subjecte | Objecte | Possesiu | Reflexiu |
| 1a sing | ik | mij, me | mijn | me |
| 2a sing | jij, je | jou, je | jouw, je | je |
| 3a sing (masc) (fem) (neut) |
hij zij, ze het |
hem haar het |
zijn haar zijn |
zich |
| 1a plur | wij, we | ons | ons/onze | ons |
| 2a plur | jullie | jullie | jullie | je |
| 3a plur | zij, ze | hen, ze | hun | zich |
Adjectius
[modifica]Com els noms, els adjectius només varien amb el gènere en el singular de paraules neutres, on desapareix l'acabament -e present habitualment. Si apareixen després de verbs copulatius tampoc no duen -e (Exemple: "Het water is koud" - "L'aigua és freda").
| een oude fiets (una bicicleta vella) | de oude fiets (la bicicleta vella) | oude fietsen (unes bicicletes velles) | de oude fietsen (les bicicletes velles) |
| een boot (una barca) | de boot (la barca) | boten (unes barques) | de boten (les barques) |
| een goedkope winkel (un botiga barata) | de goedkope winkel (la botiga barata) | goedkope winkels (unes botigues barates) | de goedkope winkels (les botigues barates) |
| een foto (una foto) | de foto (la foto) | foto's (unes fotos) | de foto's (les fotos) |
| een mooi beeld (una imatge bonica) | het mooie beeld (la imatge bonica) | mooie beelden (unes imatges boniques) | de mooie beelden (les iamtges boniques) |
| een groot huis (una casa grossa) | het grote huis (la casa grossa) | grote huizen (unes cases grossses) | de huizen (les cases grosses) |
| een klein venster (una finestra petita) | het kleine venster (la finestra petita) | kleine vensters (unes finestres petites) | de kleine vensters (les finestres petites) |
Verbs
[modifica]Els verbs presenten certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, el perfectum i l'imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxiliars (zullen, gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
- Morgen reis ik naar Parijs. ("Demà viatjo a París.")
La taula següent mostra dos verbs conjugats, un de molt irregular (ser) i un de totalment regular (treballar):
| Infinitiu | zijn (ser) | werken (treballar) |
| Present | Ik ben (Sóc) Je bent (Ets) Hij/Ze is (És) We zijn (Som) Jullie zijn (Sou) Ze zijn (Són) |
Ik werk (Treballo) Je werkt (Treballes) Hij/Ze werkt (Treballa) We werken (Treballem) Jullie werken (Treballeu) Ze werken (Treballen) |
| Perfectum | Ik, je, hij/ze was (fon, fores, fou) We, jullie, ze waren (fórem, fóreu, foren) |
Ik, je, hij/ze werkte (Treballí, treballares, treballà) We, jullie, ze werkten (treballarem, treballareu, treballaren) |
| Imperfectum | Ik ben/Je bent/Hij/Ze is geweest (He, has, ha estat) We/Jullie/Ze zijn geweest (Hem, heu, han estat) |
Ik heb, je hebt, hij/ze heeft gewerkt (He, has, ha treballat) We, jullie, ze hebben gewerkt (hem, heu, han treballat) |
| Futur | - | Ik ga/zal werken (Treballaré) Je gaat/zal werken (Treballaràs) Hij/Ze gaat/zal werken (Treballarà) We, jullie, ze gaan werken (Treballarem, treballareu, treballaran) |
Enllaços externs
[modifica]- Algemene Nederlandse Spraakkunst Arxivat 2007-05-12 a Wayback Machine. Gramàtica neerlandesa (en neerlandès)